Socialistes de Vinaròs

2020, un any de cine. Fernando Juan, Regidor de Governació i Recursos Humans.

Be, ja han passat les festes de Nadal, Cap d’any i Reis, unes festes que, a la nostra localitat, Vinaròs, han pogut ser gaudides sense incidents remarcables, amb un seguit d’actes per a tothom, molts d’ells com en anteriors anys, altres, innovadors, com les mini campanades a les 12 del migdia del 31 de desembre.

Un bon inici d’any, que ha coincidit en el temps en el debat d’investidura, un debat “de cine”, entre cometes perquè esta obert a tot tipus d’interpretacions, cadascuna diferent en funció de qui llegeixi aquest article.

I es que aquest any pot ser l’any on s’iniciï la construcció de l’escola Jaume I, una de les “joies del infinit” si ens atenem a la sèrie de pel·lícules de “The avengers”, pels anys que fa que porta la cosa… Pot ser l’any on s’inicien les obres del tram de la N-238 i la gratuïtat de la autopista AP-7, segons el que escriuen alguns semblaria la pel·lícula “carretera al infern”, pot ser l’any on, a nivell estatal, hi hagi un govern de progrés al Estat, que pugui desbloquejar i obrir una legislatura de recuperació de drets de TOTS els ciutadans i reduir les desigualtats, però per el que s’ha vist al debat d’investidura, sembla que sigui o “una nueva esperanza” o “los 4 jinetes del apocalipsis” en funció de les interpretacions o dels desitjos inconfessables de la dreta o ultradreta…

I es que, realment, n’hi ha un fart, de sentir tot tipus de despropòsits, des del “tot s’hi val” fins a la “falta de moral”. Sobre tot escoltant com s’usa un nom, “golpe”. Si, la pel·lícula “el golpe” es una grandíssima pel·lícula, amb uns actors de gran nivell!!.

Però es que la política no es de pel·lícules, no va de ficció, va de realitats, i va de desitjos, i va d’esperances, de allò que es vol fer, i de allò que no es pot fer per molt que vulgues, però almenys pots iniciar, dibuixar, projectar, o cimentar per a que es pugui fer algun dia. També va de travetes, pals a les rodes, dissonàncies i insults per part d’alguns, afortunadament una minoria, molt sorollosa, això si. Hem passat una llarga crisi, i tenim el resultat, en els sentiments de la població, “allò que el vent s’endugué”, i encara ens costa a tots, a tots, digerir aquells somnis trencats. I el temps passa, per a unes coses massa ràpid, i per a altres molt lent. Tot allò que es fa o ja s’ha dut a terme en aquests 6 mesos, com la urbanització del futur centre de Salud, la accés a la platja del clot, la reparació de diversos trams de la costa, l’arranjament de voreres i jardins a la costa sud o al carrer Andalusia, els convenis i projectes ja en vies de discussió, el nou pont del Cérvol, son menyspreats per una part de l’oposició, mentre que les carències(i en hi ha moltes, es cert) son magnificades per eixa mateixa part de l’oposició a la que li agrada fer de “Nostradamus”, copia gairebé exacta del que vam veure en el debat d’investidura.

Per a ells, els “maleits socialistes” som el pitjor, i més ara, que hem pactat amb els “dimonis” comunistes, per fer un govern de progrés. Com sempre, curiós, molt curiós. Però es que als socialistes ens agrada anar al cine a veure un determinat tipus de pel·lícules, entre les quals NO s’hi troba “RAZA”. I si hi ha diversitat de sales de cine, doncs ens agrada triar quina pel·lícula veurem, no ens agrada la imposició. Ens agrada la diversitat, la pluralitat i respectem els gustos de cadascú, encara que no ens agradin alguns d’ells. Haurem d’esperar a finals de 2020, per conèixer si hem fet una bona tria, de la sala i de la pel·lícula. Per cert “Spoilers i Fakes” no, gracies.

Fernando Juan
PSPV-PSOE Vinaròs