Article 7 dies: Un alcalde trasbalsatArtículo 7 dies: Un alcalde trasbalsat

UN ALCALDE TRASBALSAT

El passat dijous 27, es va celebrar el Ple ordinari del mes de Setembre. Una sessió plenària vergonyosa, on el senyor alcalde Juan, semblava més que estes en una barra de bar fent conya amb els seus amics de partit, que presidint la sessió.
En un ordre del dia tant poc productiu com de costum, és realment sorprenent com un home fet i dret com és el nostre Alcalde absolut, pot perdre les formes democràtiques amb tanta facilitat.

UN ALCALDE TRASBALSAT

El passat dijous 27, es va celebrar el Ple ordinari del mes de Setembre. Una sessió plenària vergonyosa, on el senyor alcalde Juan, semblava més que estes en una barra de bar fent conya amb els seus amics de partit, que presidint la sessió.
En un ordre del dia tant poc productiu com de costum, és realment sorprenent com un home fet i dret com és el nostre Alcalde absolut, pot perdre les formes democràtiques amb tanta facilitat.

Tot va començar amb la petició de dimissió, per part de la Regidora del PVI, del Regidor d’Hisenda pel fet de portar en tant sols 15 mesos, 4 reconeixements extrajudicials (fet que ell mateix, criticava amb ferocitat quan estava a l’oposició). En aquell moment la cara de don Juan Bautista va canviar, i abans que li rebentés la caròtida dreta, va començar a amenaçar i a faltar al respecte a la companya del PVI amb expressions com “quan vostè parla, jo no l’entenc” acompanyats de rialles i comentaris ociosos cap a la bancada popular. Després d’això, van vindre reprimendes de tot tipus a l’oposició, a jugar amb el mòbil mentre algun company defenia la raó del seu vot en algun dels diferents punts, a no atorgar torns de paraula per que a ell li venia en gana, a fer burla de les preguntes dels Regidors, i així fins que va aixecar la sessió. Peró aquesta vegada, i molt a pesar de l’equip de govern, la història no va acabar aquí, ja que després de torejar a la oposició com un matador coix, va rebre una lliçó dialèctica per part d’una estudiant d’un dels instituts de Vinaròs, que va acabar per treure totalment de polleguera a l’Alcalde, que inclús va abandonar la taula presidencial per anar a demanar-li explicacions a la cara de la noia. Sort que aquest cop, el senyor Tàrrega va estar ràpid i se’l va endur cap el seu despatx, abans que la cosa acabes pitjor.

Al dia següent, a Vinaròs, i rebuts per un Juan evidentment cansat de la nit anterior, es va celebrar la Junta de Govern itinerant de la Diputació, a la qual el President Moliner, va convidar a tots els portaveus de TOTS els grups polítics de la comarca. A tots? casualment, als de Vinaròs, que haguéssim degut d’estar convidats per part de l’Alcalde i la Diputació, ningú ens va dir res.

Tot i això, i en una nova demostració del més absolut cinisme amb el que governa aquesta persona, es capaç de demanar-nos “un talant democràtic necessari per a la convivència” en el seu interessant discurs de la festa privada popular, que es van muntar amb el Grinyó Ballester. Almenys, des del PSPV, desitgem que el pastís estiguera en el seu punt.

Tot va començar amb la petició de dimissió, per part de la Regidora del PVI, del Regidor d’Hisenda pel fet de portar en tant sols 15 mesos, 4 reconeixements extrajudicials (fet que ell mateix, criticava amb ferocitat quan estava a l’oposició). En aquell moment la cara de don Juan Bautista va canviar, i abans que li rebentés la caròtida dreta, va començar a amenaçar i a faltar al respecte a la companya del PVI amb expressions com “quan vostè parla, jo no l’entenc” acompanyats de rialles i comentaris ociosos cap a la bancada popular. Després d’això, van vindre reprimendes de tot tipus a l’oposició, a jugar amb el mòbil mentre algun company defenia la raó del seu vot en algun dels diferents punts, a no atorgar torns de paraula per que a ell li venia en gana, a fer burla de les preguntes dels Regidors, i així fins que va aixecar la sessió. Peró aquesta vegada, i molt a pesar de l’equip de govern, la història no va acabar aquí, ja que després de torejar a la oposició com un matador coix, va rebre una lliçó dialèctica per part d’una estudiant d’un dels instituts de Vinaròs, que va acabar per treure totalment de polleguera a l’Alcalde, que inclús va abandonar la taula presidencial per anar a demanar-li explicacions a la cara de la noia. Sort que aquest cop, el senyor Tàrrega va estar ràpid i se’l va endur cap el seu despatx, abans que la cosa acabes pitjor.

Al dia següent, a Vinaròs, i rebuts per un Juan evidentment cansat de la nit anterior, es va celebrar la Junta de Govern itinerant de la Diputació, a la qual el President Moliner, va convidar a tots els portaveus de TOTS els grups polítics de la comarca. A tots? casualment, als de Vinaròs, que haguéssim degut d’estar convidats per part de l’Alcalde i la Diputació, ningú ens va dir res.

Tot i això, i en una nova demostració del més absolut cinisme amb el que governa aquesta persona, es capaç de demanar-nos “un talant democràtic necessari per a la convivència” en el seu interessant discurs de la festa privada popular, que es van muntar amb el Grinyó Ballester. Almenys, des del PSPV, desitgem que el pastís estiguera en el seu punt.