Articles personals 7 dies: El temible burlónArticulos personales 7 dies: El temible burlón

EL TEMIBLE BURLÓN

Seguint en la reposició fantàstica de cine clàssic que estan portant a terme a TVE, des de que el Partit Popular ha pres el control de la cadena, aquesta setmana vaig tindre el gran honor de veure per primer cop a la meva vida, una pel·lícula de pirates protagonitzada pel musculat Burt Lancaster, anomenada “el temible burlón”.

EL TEMIBLE BURLÓN

Seguint en la reposició fantàstica de cine clàssic que estan portant a terme a TVE, des de que el Partit Popular ha pres el control de la cadena, aquesta setmana vaig tindre el gran honor de veure per primer cop a la meva vida, una pel·lícula de pirates protagonitzada pel musculat Burt Lancaster, anomenada “el temible burlón”.


Com els més vells sabran, ja que és una pel·lícula de 1952, tracta d’una banda de pirates dirigida pel famós corsari Capità Vallo, també conegut com el Pirata “Rojo”, els quals assalten i es fan amb el poder d’un galió carregat d’armes. Doncs bé, una vegada més i fent honor al meu llenguatge entre apocalíptic i “pretendidament” irònic, no vaig saber  estar-me de fer una analogia ràpida entre aquella colla de pirates descolorits i el nostre benvolgut equip de govern local.
Aquesta indesitjable comparació, em va vindre donada en el moment en que vaig veure la cara dels pobres anglesos assaltats per aquella banda de bucaners, la qual em recordava i molt, a la meva en el moment d’obrir les tres boniques cartes que em va fer arribar aquesta setmana la Diputació de Castelló.

La primera era la del IBI, la segona la dels      79´50 del Consorci Nord amb Z, i la última ( aixo espero) la dels 38 de la taxa municipal     d’escombraries. Però això no es tot. Per acabar d’arredonir l’analogia, el nostre Pirata “Azul”, aquell que menyspreava als morts republicans alhora que pregava a Deu per la salut de Rouco, no va tenir millor idea el cap de setmana passat, que fer-se una fotografia recolzant de tot cor a Andrea Fabra, la del “que se jodan”, mentre els seus companys de partit la sancionaven i reprovaven en públic. Suposo que el senyor Gandia, mentre immortalitzava el moment, també tenia el millors pensaments per tots i cadascun dels 3.000 aturats que té el nostre municipi.

Que gran ets nano!!

Doncs després de totes aquestes fites personals aconseguides pel nostre regidor de Cultura, l´Alcalde Juan, persona incapacitada per a trobar una persona digna d’ocupar un lloc tant noble com és el de Director del Setmanari Local, ha premiat a Lluís Gandia nomenant-lo nou director del Diariet. Casualitats o no, la mateixa setmana que ens han dessagnat amb l’import de la doble taxa d’escombraries, que recordem, amb l’anterior equip de govern no es pagava.

7 dies – 21/07/2012 – Guillem Alsina


Com els més vells sabran, ja que és una pel·lícula de 1952, tracta d’una banda de pirates dirigida pel famós corsari Capità Vallo, també conegut com el Pirata “Rojo”, els quals assalten i es fan amb el poder d’un galió carregat d’armes. Doncs bé, una vegada més i fent honor al meu llenguatge entre apocalíptic i “pretendidament” irònic, no vaig saber estar-me de fer una analogia ràpida entre aquella colla de pirates descolorits i el nostre benvolgut equip de govern local.
Aquesta indesitjable comparació, em va vindre donada en el moment en que vaig veure la cara dels pobres anglesos assaltats per aquella banda de bucaners, la qual em recordava i molt, a la meva en el moment d’obrir les tres boniques cartes que em va fer arribar aquesta setmana la Diputació de Castelló.

La primera era la del IBI, la segona la dels 79´50 del Consorci Nord amb Z, i la última ( aixo espero) la dels 38 de la taxa municipal d’escombraries. Però això no es tot. Per acabar d’arredonir l’analogia, el nostre Pirata “Azul”, aquell que menyspreava als morts republicans alhora que pregava a Deu per la salut de Rouco, no va tenir millor idea el cap de setmana passat, que fer-se una fotografia recolzant de tot cor a Andrea Fabra, la del “que se jodan”, mentre els seus companys de partit la sancionaven i reprovaven en públic. Suposo que el senyor Gandia, mentre immortalitzava el moment, també tenia el millors pensaments per tots i cadascun dels 3.000 aturats que té el nostre municipi.

Que gran ets nano!!

Doncs després de totes aquestes fites personals aconseguides pel nostre regidor de Cultura, l´Alcalde Juan, persona incapacitada per a trobar una persona digna d’ocupar un lloc tant noble com és el de Director del Setmanari Local, ha premiat a Lluís Gandia nomenant-lo nou director del Diariet. Casualitats o no, la mateixa setmana que ens han dessagnat amb l’import de la doble taxa d’escombraries, que recordem, amb l’anterior equip de govern no es pagava.

7 dies – 21/07/2012 – Guillem Alsina