Articles personals 7 dies: Com diria en cuni, PROU! PROU! PROU!Artículos personales 7 dies: Com diria en cuni, PROU! PROU! PROU!

COM DIRIA EN CUNI, PROU!! PROU!! PROU!!

D’aquí a uns centenars d’anys, quan els professors d’història dels nostres descendents imparteixin classes sobre l’Espanya de la crisis del 2008, possiblement començaran les lliçons explicant que la espanyola, fins la gran bonança econòmica de principis del 2000, era una societat viva i reivindicativa, molt ben alliçonada democràticament per culpa del xicotet feixista que els va torturar durant 40 anys, però que després d’aquell creixement descontrolat, les noves generacions van oblidar ràpidament l’esforç i la lluita que va suposar per als seus pares i avis, aconseguir allò tant simple d’anar a votar.

COM DIRIA EN CUNI, PROU!! PROU!! PROU!!

D’aquí a uns centenars d’anys, quan els professors d’història dels nostres descendents imparteixin classes sobre l’Espanya de la crisis del 2008, possiblement començaran les lliçons explicant que la espanyola, fins la gran bonança econòmica de principis del 2000, era una societat viva i reivindicativa, molt ben alliçonada democràticament per culpa del xicotet feixista que els va torturar durant 40 anys, però que després d’aquell creixement descontrolat, les noves generacions van oblidar ràpidament l’esforç i la lluita que va suposar per als seus pares i avis, aconseguir allò tant simple d’anar a votar.

Continuarà dient que durant els 8 primers anys del segle XXI, la dreta i el capitalisme van fer un treball de clavegueres formidable, fent creure aquells nous espanyols que allò de la política no servia per a res i que tots eren iguals, que a la fi lo que importava eren els diners i el benestar propi, i que sobretot callessin, que mentre menys soroll fessin, més diners guanyarien. Possiblement, davant les cares mig desencaixades dels seus alumnes  a conseqüència del “toston” que els estarà donant, formularà una serie de preguntes per a espavilar-los una mica; preguntes com:

Podríeu dir-me quin partit polític va tindre la sang freda de retallar en un 56% les partides per a la inserció de persones discapacitades?

Sabeu quants espanyols van sortir al carrer a protegir als serveis d’educació i sanitat front les criminals retallades del govern d’aquella època?

Sabeu qui governava a l’estat espanyol quan es va abolir l’estat del benestar mentre els espanyols veien Telecinco?

Sabeu que després de totes aquestes violacions socials, aquell partit farcit de feixistes va continuar traient majories absolutes?

Penso que no fa falta explicar la resposta que li donaran els alumnes al seu mestre, ja que per desgràcia el desmantellament de l’estat del benestar s’està produint davant les nostres cares sense que el gruix de la societat aixequi la veu i digui prou. No podem permetre que amb totes les mentides que practiquen, amb tots els casos de corrupció que tenen als jutjats, amb totes les infraestructures inútils pagades amb diners nostres abandonades a la espera que alguna empresa “amiga” faci efectiva la compra a baix preu, amb tot, encara hem d’aguantar a alimanyes com don Carlos Fabra titllant d’inútil a tot aquell que pensa que l’aeroport es un fracàs o al President de la Generalitat parlant de practicar la “honradez y la auteridad”. Aixo s’ha d’acabar ja, o comencem a tragar-nos egos i ens posem a treballar junts, o no ens quedarà ni cera a les orelles.

7 dies – 26/05/2012 – Guillem Alsina

Continuarà dient que durant els 8 primers anys del segle XXI, la dreta i el capitalisme van fer un treball de clavegueres formidable, fent creure aquells nous espanyols que allò de la política no servia per a res i que tots eren iguals, que a la fi lo que importava eren els diners i el benestar propi, i que sobretot callessin, que mentre menys soroll fessin, més diners guanyarien. Possiblement, davant les cares mig desencaixades dels seus alumnes  a conseqüència del “toston” que els estarà donant, formularà una serie de preguntes per a espavilar-los una mica; preguntes com:

Podríeu dir-me quin partit polític va tindre la sang freda de retallar en un 56% les partides per a la inserció de persones discapacitades?

Sabeu quants espanyols van sortir al carrer a protegir als serveis d’educació i sanitat front les criminals retallades del govern d’aquella època?

Sabeu qui governava a l’estat espanyol quan es va abolir l’estat del benestar mentre els espanyols veien Telecinco?

Sabeu que després de totes aquestes violacions socials, aquell partit farcit de feixistes va continuar traient majories absolutes?

Penso que no fa falta explicar la resposta que li donaran els alumnes al seu mestre, ja que per desgràcia el desmantellament de l’estat del benestar s’està produint davant les nostres cares sense que el gruix de la societat aixequi la veu i digui prou. No podem permetre que amb totes les mentides que practiquen, amb tots els casos de corrupció que tenen als jutjats, amb totes les infraestructures inútils pagades amb diners nostres abandonades a la espera que alguna empresa “amiga” faci efectiva la compra a baix preu, amb tot, encara hem d’aguantar a alimanyes com don Carlos Fabra titllant d’inútil a tot aquell que pensa que l’aeroport es un fracàs o al President de la Generalitat parlant de practicar la “honradez y la auteridad”. Aixo s’ha d’acabar ja, o comencem a tragar-nos egos i ens posem a treballar junts, o no ens quedarà ni cera a les orelles.

7 dies – 26/05/2012 – Guillem Alsina